Perquè un text sigui clar i fàcilment comprensible, l'ús que es fa de les abreviacions (abreviatures, siglesi símbols) ha de ser molt mesurat i, en tots els casos, coherent i pertinent. Per aquest motiu, hi ha una sèrie de criterisgenerals que ajuden a trobar el punt d'equilibri entre la [...]
Les locucions si escau i si s'escau tenen significats diferents.
L'expressió si escau es construeix a partir del verb escaure, i un dels significats més habituals és el d'ésser convenient. Aquesta expressió s'utilitza dins de l'àmbit general però també dins de l'àmbit del dret i de l [...]
La forma pronominal del verb comprometre, amb el significat d''obligar-se per una promesa', pot regir complements introduïts per les preposicions amb, en, a o la conjunció que seguida d'una oració.
1. La preposició en introdueix la matèria sobre la qual s'adquireix el compromís. Per exemple [...]
de dinar...')
En canvi, l'oració de gerundi no expressa una acció posterior a la de l'oració principal. Tampoc no indica una conseqüència de l'acció expressada pel verb principal, encara que les dues accions siguin simultànies des del punt de vista temporal. Per exemple:
S'ha examinat i ha aprovat [...]
actualitzar, es pot escriure amb dues grafies: s (essa) i z (zeta).
A inici de mot s'escriu sempre z: zebra, zero, zig-zag, zona; Zacaries, Zúric, etc.
Entre vocals s'escriu:
s en la majoria de casos: camisa, crisi, desembre, gasela, hisenda, museu, peresa, posar, resistir, tesi, visió; Elisenda [...]
formada amb la preposició amb davant d'un substantiu. Per exemple:
No m'atreveixo a fer el recompte (i no No m'atreveixo amb el recompte).
A banda del verb atrevir-se, cal no oblidar altres verbs sinònims que són ben vius en català, com ara gosar o veure's amb cor. Per exemple:
Es va espantar tant que [...]
: morir-se. En aquest cas, indica que un ésser viu mor com a resultat d'un procés intern, generalment, per envelliment o per malaltia. Es fa, doncs, èmfasi en el procés i no en el canvi d'estat. És per aquest motiu que, en molts contextos, és possible tant la forma pronominal com la no pronominal. Per exemple:
Tots [...]
En general, les abreviatures, siglesi símbols no es parteixen a final de ratlla. Així, en comptes de fer:
La reunió començarà a les 11, a-
prox., perquè hi ha altres reunions abans.
cal fer:
La reunió començarà a les 11, aprox.,
perquè hi ha altres reunions abans.
Tampoc no s'ha de separar, en [...]
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
Els compostos catalans en què el primer component acaba en vocal i el segon comença en r, s o x s'escriuen amb guionet. Per exemple:
aigua-sal, barba-serrat, bleda-rave, busca-raons, cala-xarxes, cama-sec, cara-rodó, compta-revolucions, esclata-sang, escura-xemeneies, espanta-sogres, gira-sol [...]